Entradas

LA SERRA DURMENT

Imagen
La Serra dorment

Si el més revolucionari és ser un mateix,
encara ens queda molt d'escoltar la Llei.
No per seguir-la en el seu eix,
si no per sortir dels límits de la pell.

Qui coneix la vida i la mort no ensenya res,
tan sols el record del què és.
Un ha de mesurar les seves potències
doncs l'amor apareix per regenerar
el món en el retorn de les essències.

De tots els vectors que mostra l'ocàs,
quin agafaràs?, Ai! Quin agafaràs!
Les mirades contemporànies et confondran
per aterrar en un nou parany.

Si hi hem d'anar, anem-hi fins al final
doncs el que es mostra en el fons
és una veritat infernal.

Quanta calamitat ens remuga dins,
per l'escorça encefàlica,
matèria gris desparramada,
per afers personals preterits que ens són afins.

Si el més revolucionari és ser un mateix
Ni amo, ni propietat, ni cap poder que podreix.

Yo, Campesino (Pedro García Olivo*)

Yo, Campesino
Con su hato, Basilio se siente arraigado en la tierra y en la vida; se sabe eslabón de la cadena de la naturaleza, animal entre los animales, hollando caminos olvidados, sobre las peñas, entre las zarzas, cruzando arroyos, casi hecho de roca, de hierba, de viento; se percibe salvaje, indómito, libre; se descubre bestia, criatura, cuerpo. Se siente.(...)






*Pedro García Olivo (Fuente-Álamo, Cartagena, 1961) és un antipedagog murcià. Nasqué en una família humil, estudià filosofia i es llicencià en geografia i història a la Universitat de Múrcia

“Si hubieran más cabras no pasaría lo que pasa”

“Si hubieran más cabras no pasaría lo que pasa”
si hubieran más cabras sobrarían puestos de trabajo y habrían más personas trabajadoras sobrarían las leyes del mercado los tipos de interes y los tipos interesados los que roban desde su escaño las que mandan y los que obedecen los que predican y las que padecen las que humillan por unos billetes las que desprecian a los diferentes las que proclaman derechos mientras aplastan al otro los que dan clase de todo sin saber de nada los que deciden tu sueldo y mi sueldo los que te pagan por perder el tiempo las que deciden las leyes los que se llaman reyes los que trafican bajo protección de los estado que son ciencia ficción Y las banderas los himnos las fronteras los pasaportes los documentos los monumentos a la opresión los opresores y los oprimidos los vendedores de medicamentos para tu depresión y la depresión y la angustia y el estres  por ganar tu pequeña porción.
SI hubieran más cabras sobraria este poema y su buena intención.

DEMPEUS DE CABRA

DEMPEUS DE CABRA

Qui tira pel dret
no pateix pels seus drets.
Qui tira pel dret
guanya el seu deure de ser.
L'estat de dret ens vol ajaguts i doblegats.
L'estat ens vol inestables i quasi inaudibles.
L'Estat ja ha estat i no serà més.

La vida ens vol dempeus.
La cabra no veu barreres, ni panys ni guanys.
La cabra no veu fronteres ni senyeres
no més veu l'abast del que mira
i frega el vent amb musell
i pentina els garrics del serrat.
La cabra està lluire de guanys
perque mai s'ha disposat a perdre.

Si soc cabra miraré amunt,
tiraré endavant i pel dret,
endins i fort
i sentiré lleuger l'aire que
frego amb el nas
i em sabré viu,
lliurement inseparable dels meus semblants.

JORNADA DE LA CABRA

Imagen

HOMO OCCIDENTALIS (Elogi del consumidor)

Lànguid
Dòcil
Rostre Pàlid

Infinitament consumidor i usuari
Consumidor consolidat o eventual
segons irrigació bancària o salarial

Aspirant a funcionari o
funcionari en funcions

Espectador de l'existencia
propia o aliena
Discapacitat per a tasques primitíves
Especialitzat en una sola tasca
de gran importància

Benestant
Vaguerós
Afable
Filàntrop

Desfensor de la justícia i la igualtat
.... pel cap dalt

Infinitament consumidor i usuari

Treta la màscara
apareix el rostre gèlid
del CRIMINAL

EL COMÚ CATALÀ

Imagen