LA SERRA DURMENT
La Serra dorment Si el més revolucionari és ser un mateix, encara ens queda molt d'escoltar la Llei. No per seguir-la en el seu eix, si no per sortir dels límits de la pell. Qui coneix la vida i la mort no ensenya res, tan sols el record del què és. Un ha de mesurar les seves potències doncs l'amor apareix per regenerar el món en el retorn de les essències. De tots els vectors que mostra l'ocàs, quin agafaràs?, Ai! Quin agafaràs! Les mirades contemporànies et confondran per aterrar en un nou parany. Si hi hem d'anar, anem-hi fins al final doncs el que es mostra en el fons és una veritat infernal. Quanta calamitat ens remuga dins, per l'escorça encefàlica, matèria gris desparramada, per afers personals preterits que ens són afins. Si el més revolucionari és ser un mateix Ni amo, ni propietat, ni cap poder que podreix.