LA SERRA DURMENT


La Serra dorment

Si el més revolucionari és ser un mateix,
encara ens queda molt d'escoltar la Llei.
No per seguir-la en el seu eix,
si no per sortir dels límits de la pell.

Qui coneix la vida i la mort no ensenya res,
tan sols el record del què és.
Un ha de mesurar les seves potències
doncs l'amor apareix per regenerar
el món en el retorn de les essències.

De tots els vectors que mostra l'ocàs,
quin agafaràs?, Ai! Quin agafaràs!
Les mirades contemporànies et confondran
per aterrar en un nou parany.

Si hi hem d'anar, anem-hi fins al final
doncs el que es mostra en el fons
és una veritat infernal.

Quanta calamitat ens remuga dins,
per l'escorça encefàlica,
matèria gris desparramada,
per afers personals preterits que ens són afins.

Si el més revolucionari és ser un mateix
Ni amo, ni propietat, ni cap poder que podreix.

Comentarios

Entradas populares de este blog

“Si hubieran más cabras no pasaría lo que pasa”